- v. intr.
Ésser de menys en algú o en alguna cosa, ésser-ne absent.
mancar. Li manca un braç. Ja hi som tots: no hi manca sinó en Pere.
fer fretura, mancar quelcom necessari. Perquè el negoci marxi bé, hi fan fretura dos milions.
fer falta
ésser trobat a faltar
anar curt (de diners). Si heu d'anar curt, ja em pagareu un altre dia.
restar, en frases com resta saber qui ha estat.
ésser absent
fer campana, faltar a l'escola.
fer safrà, íd.
fer llobada, faltar en una reunió on hom té el costum d'anar.
fer el salt, faltar a la cita donada.
- Fer actes contraris a alguna cosa, a una llei, a les convencions socials.
errar. Propi de l'home és errar.
mancar. Si us he mancat, perdoneu-me.
delinquir, cometre un delicte.
pecar. Pecar contra l'amistat.
prevaricar, faltar a un deure o una obligació.
reincidir, tornar a faltar.
claudicar, faltar al seu deure o als seus principis.
relliscar (fig.), caure en una falta.
donar una relliscada (fig.)
fer una fallada
fer un pas fals, cometre un error, una falta, esp. contra les convencions socials.
fer una atzagaiada
fer una planxa
- Faltar poc per.
anar de poc
anar de prim
cuidar. Ahir vaig cuidar trencar-me el braç.
gairebé (+ verb). Gairebé l'heu enutjat, amb la vostra insistència.
- Trobar a faltar.
estar faltat de
tenir fretura de
freturar o freturejar
© Manuel Franquesa