isolar

  1. aïllar
    incomunicar
    segregar, separar una cosa o una persona de la massa general, de les altres.
    confinar (una persona)
    blocar o bloquejar, isolar una ciutat, país, etc., en temps de guerra, privant-li tota comunicació amb l'exterior.
    condemnar a l'ostracisme
    fer el buit (a algú), isolar-lo espiritualment.
  2. (isolar-se pron.)
    retreure's
    entotsolar-se, isolar-se del tracte i companyia de la gent.
    assolar-se, íd.
    abstreure's, aïllar-se, amb la pensa, de les coses exteriors.
    recloure's (fig.)
    recollir-se, concentrar-se aïllant-se de les coses exteriors. S'usa esp. en sentit místic.
    retirar-se. Retirar-se del món, de la societat.
    enterrar-se (fig.). Viu enterrat en un poblet de muntanya, esperant que passi la maltempsada.
    encauar-se (fig.)



© Manuel Franquesa