- lladregot, lladre de coses petites.
furtador
robador
rapinyador o rapinyaire
rapinyer, íd.
mossega (pop.)
afaneta, que té l'habitud d'afanar o furtar, encara que no sigui un professional.
pispa (fam.)
cleptòman, íd., per inclinació natural morbosa.
tallabosses o segabosses, lladre de bosses, que roba mentre hom les porta.
espanyaportes, lladre de cases o de pisos.
saltaterrats, íd.
rebentapisos
lladremaner, lladre de butxaques.
tinyeta, íd.
saltaparets
saltamarges, lladre de camp.
foradaparets, lladre que forada els murs per entrar a les cases.
escurabosses, el qui amb les seves males arts sostreu els diners a la gent.
saltejador o lladre de camí ral, que roba pels camins, atracant.
malandrí, íd.
bandit, íd.
pillard
depredador, el qui roba amb violència i devastació.
atracador
estafador (→)
raptor, lladre de persones.
segrestador, íd.
Compareu: usurpador, pirata
Lladre és invariable. És errat, doncs, d'escriure, parlant d'una dona, és una lladra. Escriurem és un (o una) lladre. Com a adj. es poden usar els mots esmentats al començament d'aquesta llista o bé alguna de les següents locucions:
llarg d'ungles
unglallarg (Alc.)
tenir els dits llargs o ésser llarg de dits
ésser més lladre que el prendre
ésser més lladre que una garsa
- lladregam o lladregada, conjunt de lladres.
© Manuel Franquesa