obrir

  1. entreobrir o mig obrir (una porta, una finestra, etc.)
    reobrir, tornar a obrir.
    esbatanar o esbalandrar, obrir del tot (portes, finestres, etc.).
    obrir de bat a bat, íd.
    esportellar, obrir un portell (bretxa) en una muralla.
    espanyar o despanyar, obrir una porta o una tapa fent saltar el pany que la tancava.
    forçar, obrir per força una porta, una finestra, etc.
    descloure (→), obrir allò que era clos, però que normalment pot obrir-se. Descloure els llavis, els ulls, etc.
    desclucar, obrir els ulls.
    esberlar. Esberlar un albercoc.
    esbaconar o obrir en canal, obrir de dalt a baix un animal escorxat.
    esbotzar, obrir una cosa prement o picant.
    desobstruir o desembussar, obrir un conducte que s'havia tapat per un embús.
    desbarrar, obrir una cosa fent-la cessar d'estar barrada.
    esventrar, obrir el ventre a un animal; fendre completament un atuell, un mur, etc.
    desopilar (tèc.), obrir una cosa obstruïda, esp. les vies excretores del cos.
    destapar. Destapar una ampolla.
    escarificar, obrir la pell, tallant-la lleugerament amb una llanceta.
    badar. Li va badar el cap d'una pedrada.
  2. plantar botiga, obrir-la.
  3. (obrir-se pron.)
    esbadellar-se (una flor, una pinya, etc.)
    esbadocar-se (una fruita, com la magrana)
    pellobrir-se o pellpartir-se (un fruit)
    esclatar o descloure's (una poncella)



© Manuel Franquesa