- exclusiu. La raó és exclusiva de l'home.
peculiar
consubstancial
inherent
privatiu
característic
personal
típic, propi d'un tipus o d'un grup.
específic, propi d'una espècie.
distintiu, que distingeix una cosa o un grup d'altres. El caràcter distintiu d'un idioma.
individual
privat, propi d'una persona o d'unes persones i que no és d'altri o del públic. La vida privada d'una persona. Passatge privat.
particular. Camí particular.
Compareu: idiosincràtic
- Que convé especialment a la naturalesa d'algú.
apropiat
adequat (→)
ad hoc (loc. adv.), per a la cosa especial de què es tracta.
© Manuel Franquesa