- suficientment
a bastament o a bastança
grassament
bastant (de). Encara té bastant de terra. Vols que et compri tinta? No, encara en tinc bastant (o bastanta, forma femenina col·loquial).
- pla o pla bé. Jo pla bé li ho explico, però ell no ho vol entendre.
- No més:
basta! (a Mallorca diuen basta i prou!)
ja n'hi ha prou!
ja està bé!
Cp. La interjecció alto!, usada per a fer que hom interrompi un discurs o una tasca qualsevol.
- Tenir-ne prou: Bastar. Estar servit, es diu no solament parlant del menjar, sinó també, irònicament, de dificultats, penes, cops, coses desagradables.
© Manuel Franquesa