recte

  1. adj. → dret.
    Antònims: Sinuós. Tort. Corbat. Tortuós. Ensellat: es diu del tall del ganivet que no és recte.
  2. Fig.
    dreturer
    just
    íntegre (superlatiu: integèrrim)
    enter. Un home molt enter.
  3. (En gram.) propi. El sentit propi d'un mot.
  4. m. Intestí recte.
    budell culà
    ses, extrem inferior del recte.
    sac



© Manuel Franquesa