restablir

  1. v. tr.
    Tornar a establir.
    reconstituir, restablir en el seu estat primitiu (un text, un monument, etc., per conjectura o hipòtesi) o en la seva constitució primitiva (un partit, una societat, etc.).
    restaurar, establir de nou. Restaurar la monarquia. Restaurar un edifici.
    reformar (una religió o un orde religiós)
    restituir (un text, una inscripció, les forces)
    reimplantar (una llei, un costum, un impost)
    reconstruir, restablir una cosa (edifici, text, etc.) que està en mal estat.
    reintegrar (algú en un càrrec, etc.)
    reposar, íd.
    reinstal·lar, íd.
    rehabilitar (algú en els seus drets, en l'estima dels altres, etc.)
  2. Tornar a posar la salut en bon estat.
    refer (usat esp. com a pron., refer-se)
    revenir (fig.). Revenir-li, a algú, les forces.
    restaurar la salut
    guarir
    sanar
    curar
    salvar la vida (o la pell), restablir-se d'una malaltia molt perillosa.
    ressuscitar (fig. i hiperb.), restablir-se d'una malaltia altrament mortal.
    tornar de mort a vida
    recobrar la salut
    tornar els ossos a lloc (fig.)
    treure faves d'olla, restablir-se, físicament o econòmicament.
    Antònims: Empitjorar. Agreujar-se.



© Manuel Franquesa