silenci

  1. El fet de callar.
    mutis, en la frase fer mutis, callar.
    mutisme (≠ mudesa). Després tancà la boca en un mutisme obstinat.
    reticència, el fet de callar una cosa, deixant-la, però, entendre.
    callament
    emmudiment
    callada, el fet de callar, esp. el vent. A la callada del vent, plourà.
    Compareu: taciturnitat: qualitat de taciturn. Es distingia per la seva taciturnitat.
  2. Fórmules per a imposar silenci:
    mutis! o mutis i a la gàbia! (fam.)
    moixoni!
    tanca el bec! (vulg.)
    a callar!
  3. Absència de tot so o soroll.
    silenci sepulcral
    quietud (per ext.). En la quietud de la nit, se sentia el seu panteix.
  4. Haver-hi silenci:No sentir-se ni un piu (o ni una mosca). Poder-se sentir volar una mosca.



© Manuel Franquesa