solitari

  1. adj. Que viu sol (→).
    soliu
    solter (Alc.). Vius massa solter, tu: has de freqüentar més la gent.
    viure com un os
    estar sol com un pregadeu de rostoll
    ésser una aranya de forat
    viure com un mussol
    retret (→)
    Cp. el verb entotsolar-se o assolar-se: fugir del tracte o companyia de la gent.
  2. Dit d'un lloc: → desert.
    retirat. És un lloc molt retirat.
    desacompanyat (dit d'un camí)
    desanimat, es diu d'un carrer, d'una festa, etc.
  3. m. → brillant.



© Manuel Franquesa