suport

  1. ajuda.
    Compareu: cooperació o col·laboració, concurs, assistència, contribució
  2. Allò que suporta o sosté.
    sostenidor
    sustentacle
    recolzador, lloc adequat per a recolzar-s'hi.
    columna (fig.). La credulitat és la columna mestra de les religions.
    esperó o contrafort (d'un mur). Compareu: arc boterell
    estrep, íd.; en sentit fig., suport.
    estaló, pal bifurcat que serveix de suport d'una branca, d'un parral o emparrat, etc.
    fonament (fig.)
    muntant (→)
    cossol
    crossa (per a suportar el pes del cos)
    banca o banqueta, suport en forma de seient baix amb quatre petges i sense respatller.
    faldistori, banqueta de tisora en la qual es recolzaven, en agenollar-se, els reis en llur coronació o els prelats en certes cerimònies. Aniran a l'altar major, davant del qual hi hagi un faldistori, on s'agenollarà el bisbe (d'un document del s. XVI, citat per Alc.).
    cavall o cavallet, noms de diversos objectes que serveixen de suport.
    petge (de cadires, taules, etc.)
    dospeus, doble petge emprat per a recolzar-hi una eina, una peça a treballar, etc.
    trespeus, suport de tres petges.
    trípode, íd.
    fulcre, suport, esp. d'un alçaprem.
    soc o socó, suport fet d'un tros de soca.
    solera, peça plana, horitzontal, per a sostenir altres peces verticals, inclinades, etc.
    paciència, peça de fusta, forcada, que serveix per a sostenir el mànec de la paella. (Alc.)
    mosso, nom de diferents estris que serveixen per a aguantar enlaire alguna cosa.
    cadireta, suport dels coixinets d'un eix.
    Compareu: aspre o naspra, puntal, pedestal, base, permòdol

© Manuel Franquesa