- Acció d'abandonar o deixar una cosa a la discreció d'algú.
abandonament
abdicació
cessió. Cessió de béns, abandó dels propis béns que un deutor fa als seus creditors.
→ renúncia.
- El fet o el resultat de deixar desemparat algú, de deixar vacant o negligida una cosa.
abandonament
desemparament
desemparança
defecció, acció d'abandonar una persona, un partit, una obligació, trencant una certa solidaritat moral o un deure.
deserció, abandó d'un lloc que hom està obligat a mantenir.
apostasia, abandonament de la religió en què hom ha estat pujat per abraçar-ne una altra.
deixament, abandó de la pròpia persona, de la cura que cal donar al propi físic o als propis interessos.
deixadesa, íd.
descurança, el fet de no posar en alguna cosa la cura deguda.
→ negligència.
© Manuel Franquesa