abatiment

  1. Acció d'abatre o d'abatre's.
    demolició, ensorrament.
  2. Estat d'aquell que està abatut físicament.
    llangor o llanguiment, estat d'abatiment físic o prolongat.
    decaïment
    esgotament
    aperduament
    aclaparament
    atropellament
    exhauriment
    extenuació
    depressió
    defalliment o defallença
    decandiment
    baldament, estat d'abatiment extern causat per una fatiga excessiva, una malaltia, etc.
    deixament
    capolament
    lassitud
    col·lapse, depressió sobtosa i extrema de les forces vitals.
    postració o prostració
    sideració, daltabaix de les forces de l'organisme que sobrevé sobtadament i sense causa aparent.
    marasme, abatiment que acompanya la consumpció. Marasme senil.
    aixafament
    enllangoriment, estat de llangor, abatiment moral prolongat.
    esllanguiment
    Compareu: neurastènia, atonia, adinàmia
  3. Estat d'aquell que està abatut moralment.
    depressió
    dejecció
    decaïment moral
    angoixa, opressió de l'ànim.
    atuïment
    aclaparament
    llangor
    consternació, aclaparament produït per una desgràcia.
    descoratjament.
    Antònims: Elació. Exaltació de l'ànim.



© Manuel Franquesa