- Contemplar amb admiració.
extasiar-se
encantar-se
ullprendre's
meravellar-se
quedar atònit
esbalair-se
estar fascinat
mirar bocabadat
quedar bocabadat
caure-li (a algú) la bava
enfavar-se
embadalir-se, restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa.
posar (una persona) sobre el pedestal, admirar-la granment.
tributar admiració (a algú)
escoltar-se, admirar-se a si mateix en parlar.
- Produir, alguna cosa, admiració en el qui la contempla.
meravellar
encantar
extasiar
fascinar
esbalair
ullprendre
captivar
embruixar
al·lucinar
sorprendre, meravellar algú amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible.
astorar
atordir
seduir
embadalir
embadocar
espantar (fig.). Espanta de veure el que sap aquest home.
imposar
atonir, causar estupefacció.
deixar parat
deixar blau
colpir d'admiració
espatarrar o espaterrar (fam.)
causar estupefacció (o estupor)
fer caure de cul (vulg.)
deixar atònit
deixar estupefacte
- (admirar-se pron.)
quedar parat
quedar de pedra
restar com qui veu visions
fer-se creus (d'una cosa)
→ sorprendre 's, estranyar -se.
- Fer-se admirar: Imposar (intr). Un home que imposa per la seva elegància.
© Manuel Franquesa