anar

  1. dirigir-se (→)
    encaminar-se
    seguir, anar per un camí sense deixar-lo. Seguint per aquest camí, arribareu al poble.
    avançar. La processó avançava lentament.
    caminar (→). Caminava per l'ampit.
    enfilar (intr.). Vam enfilar pel carrer X.
    passar. De Barcelona va passar a Girona.
    vorejar (tr.), anar per les vores. Vorejar el bosc, anar per les vores del bosc.
    tirar, agafar una direcció determinada. Quan arribis a la cantonada, tira a la dreta.
    deixar-se caure (en un indret). Un bon dia em deixaré caure a casa vostra.
    brocar, encaminar-se a cavall devers un indret.
    freqüentar, anar sovint a un indret.
    rodar, anar a una banda i altra sense aturar-se gaire temps enlloc.
    peregrinar, anar per terres estranyes, de poble en poble.
    pelegrinar, anar a un santuari.
    esbiaixar, anar, travessar de biaix.
    fer un salt o fer una escapada, anar per poc temps a un indret.
    transitar, anar per una via pública.
    trencar. Després d'aquella masia heu de trencar a l'esquerra.
    acudir, anar a un indret on hom ha estat cridat, o atret per algun motiu. Tots acudiren a la platja per veure el vaixell.
    presentar-s'hi, anar-hi. Quan ja estaven asseguts a taula se n'hi presentà un que no estava invitat.
    comparèixer-hi, íd.
    atiranyar, anar per tiranys, per camins dolents i dreceres.
    marrar, anar a un lloc fent marrada.
    arrumbar-se, posar-se en disposició d'emprendre una ruta determinada.
    anar a raure (en un indret), anar-hi sense intenció determinada.
    arribar-se, anar a un lloc relativament proper. Quan aneu a Barcelona, arribeu-vos a Castelldefels.
  2. (una màquina, etc.)
    marxar. El rellotge no marxa bé.
    funcionar (→)
    Antònims: No posar-hi més els peus: no anar-hi més.



© Manuel Franquesa