atractiu

  1. m. Allò que atreu o sedueix en algú o en alguna cosa.
    atracció
    incentiu o incitament
    al·licient
    esquer (fig.), allò que ens atreu envers alguna cosa.
    encant. Els encants d'una persona.
    gràcia, allò que en una cosa, i sobretot en una persona satisfà estèticament i atreu. Una noia plena de gràcies.
    seducció
    cimbell (fig.), allò que hom fa servir d'incentiu, per a atreure. Paren travetes i fan cimbells a jovencells (Jaume Roig. Lo Spill).
    mirallets (fig.)
    abelliment. Induir a pecar amb paraules, esguards i altres abelliments.
    Compareu: enllepoliment o enllaminiment
  2. adj. Que té el poder d'atreure.
    atractívol o atraient
    incitatiu, que incita.
    seductor
    xamós
    falaguer
    llaminer (fig.). Li vaig proposar l'afer d'una forma molt llaminera.
    captivador
    corprenedor
    ple de gràcia
    magnètic (fig.)
    festejadís, que invita a festejar-hi. És una noia festejadissa.
    Antònims: Repelenc. Repelós. Repugnant.



© Manuel Franquesa