- v. tr. → balançar.
- v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre.
bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot.
sondrollar. El bressol sondrollava dolçament.
trontollar
brandar. El vaixell branda.
bascular
gronxar-se
balandrejar o balandrejar-se
recalcar, fer una balançada momentània, de més amplitud, un vehicle que es balanceja.
capcinejar, fer capcinades, oscil·lar.
Cp. la frase caminava brandant brandant.
→ balancejant, oscil·lar.
© Manuel Franquesa