- adj.
blanquinós o blanquejant, que tira a blanc.
opalí, blanc lletós.
nivi, blanc com la neu.
alabastrí
argentat o argentí (→)
blanc com una tofa de neu
florit, en l'expressió barba florida, barba blanca.
albicant, que blanqueja, que tira a blanc.
marmori
lletós
blanquí (dit esp. del pèl)
perlí, blanc de perla.
canut o canós, es diu dels cabells blancs o de la persona que en té.
alb (poèt.)
Compareu: albí: persona o animal que té els cabells o el pèl blancs, a causa d'una deficiència congènita de pigment.
- Ésser blanc: → blanquejar.
Tornar-se blancs, els cabells: canusir. Posar cabells blancs: encanudir.
- m. → fitó, rodella.
© Manuel Franquesa