brut

  1. adj. → irracional.
  2. m. → bèstia.
  3. Mancat de netedat.
    engrudós
    greixós (→)
    untós
    sòrdid, d'una brutícia repugnant.
    llord
    llefre
    llardós o llardissós
    immund
    infecte
    nyafegós, ple de taques.
    sutze
    suardós, brut del greix de la llana dels moltons (suarda).
    sutjós, brut de sutge.
    ronyós, cobert de brutícia.
    safarós, ple d'engrut.
    saburrós, es diu de la llengua bruta.
    galdós, es diu només dels vestits.
    maculat o maculós
    contaminat
    impur
    infectat. El bisturí estava infectat.
    merdós, molt brut (fig.).
    brossós, ple de brossa (un camí, una vianda, un líquid, etc.).
    brut com un picaportes (Alc.)
    tèrbol, es diu d'un líquid; també en sentit fig.
    tacat, embrutar.
  4. (Dit d'una persona)
    porc, bacó o marrà, brut físicament o moral.
    potiner, que toca o fa coses brutes.
    ésser un carnús, dit d'un home brut, deixat.
    garroner, que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts.
  5. deshonest.



© Manuel Franquesa