cedir

  1. v. tr.
    donar (→)
    abandonar (→)
    alienar
    deferir, cedir quelcom per condescendència.
    deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga.
    transferir
    apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp.
    renunciar, cedir algú una cosa per pròpia voluntat. Renunciar una herència.
    endossar (un document de crèdit fent-ho constar al dors). Endossar una lletra.
    traspassar (un dret, el domini d'una cosa)
    deixar en poder (d'algú)
  2. v. intr. Cessar de resistir a la voluntat d'altri.
    abandonar-se
    donar-se. Veig que tens raó: em dono.
    capitular
    conformar-se
    sucumbir, cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més. Sucumbir a la temptació.
    ajeure's, cedir a la voluntat d'altri.
    sotmetre's
    transigir
    fluixejar, mostrar-se fluix, començar a cedir.
    amollar. Al principi sembla inexorable, però després amolla.
    contemporitzar, cedir per motius pràctics, exteriorment, sense capitular interiorment.
    desentestar-se
    desentossudir-se
    amainar (o baixar) veles
    afluixar la corda
    doblegar-se
    aplanar-se a fer (una cosa)
    retre's o rendir-se
    deferir, cedir per condescendència
    sotmetre's
    inclinar-se. A la fi, s'inclinà davant la sentència del tribunal.
    obeir, cedir alguna cosa a l'impuls o a l'acció de quelcom. La barca no obeïa el timó.
    batre's en retirada
    Antònims: Resistir. Tenir algú a ratlla.
  3. escagassar-se, cedir, un mur, una pilastra, etc.
    aclofar-se, íd.
    aclucar-se (un pont, un arc, una teulada, etc.)
  4. → disminuir.
  5. Fer cedir: Forçar. Flectir (lit.).



© Manuel Franquesa