- coneixement. Coneixement del món i dels homes.
noció. No tenir noció d'una cosa.
prenoció, coneixement anticipat d'una cosa.
apercepció, acte intern de conèixer un objecte percebut.
cognició, operació mental de conèixer.
intel·lecció
besllum, coneixença imperfecta, dubtosa, d'una cosa.
vernís (fig.), coneixença superficial d'una cosa. Tenir un vernís de literatura, de filosofia, etc.
tintura, íd.
consciència, coneixença intuïtiva de la pròpia existència. Ell no té consciència dels seus propis actes.
notícia. Tenir notícia d'una cosa.
esment, coneixença d'un fet. S'usa només en certes frases. Tenir (o haver) esment. Prendre's esment d'alguna cosa, adquirir-ne coneixença.
cient (ant.), coneixença certa.
sabuda. Venir una cosa a sabuda d'algú.
presciència, coneixença de les coses futures.
precognició, coneixença prèvia. Mot de l'argot filosòfic.
notorietat, coneixença pública.
Compareu: intuïció, experiència
- pl. Amb els seus freqüents viatges va adquirir extenses coneixences geogràfiques.
rudiments
saber
noció (→)
- Persona amb la qual hom té tracte: → conegut.
© Manuel Franquesa