- descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral.
malencaminar, encaminar malament algú.
desencarrilar (≠ descarrilar)
foraviar
descarrerar
extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut.
torçar (algú) del camí dret
Compareu: pervertir, corrompre
- (desencaminar-se pron.)
desviar-se
esgarriar-se (en sentit propi i fig.). En aquesta edat és fàcil d'esgarriar-se.
extraviar-se
perdre's. Caminant pel bosc es va perdre.
errar, desviar-se moralment del camí dret. (Cp. Ésser esgarrier, es diu d'un que sol esgarriar-se.)
anar per mal camí, esp. en sentit fig.
anar fora de camí
prendre mala vereda
© Manuel Franquesa