desgràcia

  1. calamitat, catàstrofe.
    soscaire, cas fortuït desgraciat.
    accident
    cas advers
    ruïna
    encontre, desgràcia impensada, contrarietat.
    tragèdia
    cop, desgràcia que afecta greument.
    infortuni
    revés o revés de fortuna
    desastre
    terrabastada
    sinistre (esp. tractant-se d'assegurances)
    contratemps, desgràcia no greu.
    cop de gràcia (fig.), desgràcia que acaba d'arruïnar algú, materialment o moralment.
  2. Sort adversa, funesta.
    dissort
    malastre
    malastrugança
    malanança
    malfat
    pega
    fatalitat
    desventura
    sort adversa
    maltempsada
    terrabastada, gran desgràcia (malaltia, ruïna, etc.) que sobrevé.
    adversitat
  3. Pèrdua de la gràcia o el favor d'algú.
    desfavor. Un favorit caigut en desfavor.
  4. Tenir desgràcia: Tenir pega. Estar de pega. Ploure sobre mullat, sofrir contratemps continuats. Tenir mala estrella. Néixer en mala estrella. Ésser malaurat.



© Manuel Franquesa