- adj.
disert, que parla amb facilitat i elegància.
benparlant (≠ benparlat), que posseeix l'art del bendir.
bellparler
grandiloqüent
altiloqüent
facundiós
tenir molta retòrica (sovint en sentit iròn.)
ésser bell parlador
tenir bon bec
ésser una boca d'or
tenir la paraula fàcil
ésser un orador
- Per ext. → expressiu.
Antònims: Ineloqüent. No saber-se treure les paraules de la boca.
© Manuel Franquesa