esporgar

  1. podar (→)
    encimar, esporgar pel cim.
    escatir
    castigar (un arbre), esporgar-lo massa.
    escaparrar, esporgar el cap d'un brot, d'una rama.
    esbrostimar, esporgar el brostim d'una vinya.
    esbrostar, treure la brosta d'un arbre.
    esbrotar, treure els brots.
    esbrotonar, íd.
    esllucar, esporgar els llucs (d'una olivera, etc.)
    esnovar, esporgar els brots nous d'una planta.
    esporguinyar, esporgar lleugerament, per sobre.
    escoronar o descoronar, esporgar les rames més altes.
    estanyadar, esporgar les tanyades o tanys d'un arbre.
    brancar, esporgar un arbre deixant-hi les branques convenients.
    cimar, esporgar la copa d'un arbre de manera que creixi més en alt que en ample.
    esmotxar (les parts sobresortints). Els podadors esmotxen la vinya.
    Compareu: estassar: tallar bardisses, maleses, herba, etc.
  2. Fig. Treure certes parts d'un llibre, film, etc.
    expurgar. Expurgar una novel·la.
    retallar
    suprimir.



© Manuel Franquesa