■ abaixat | abaixada

Partició sil·làbica: a_bai_xat
Etimologia: de abaixar
    adjectiu heràldica
  1. Dit d’una peça col·locada més avall de la situació habitual dins l’escut.
  2. Dit de l’ala d’un ocell, d’una espasa o d’un altre objecte quan tenen la punta o un extrem adreçat cap a terra o cap a la punta de l’escut.