■ abat1

Etimologia: del ll. abbas, abbātis, pres del gr. ecl. abbã, i aquest, de l’arameu abba ‘pare’ 1a font: orígens de la llengua
    masculí
  1. cristianisme i història eclesiàstica
    1. En la majoria d’ordes monàstics i canonicals, superior d’un monestir o d’una canònica.
    2. abat coadjutor Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.
    3. abat comendatari Persona que rebia en comenda les rendes (o una part de les rendes) d’un monestir.
    4. abat exempt Abat exempt de la jurisdicció episcopal; abat nullius.
    5. abat general Abat que governa un orde monàstic independent.
    6. abat laic Durant el període carolingi, seglar que era nomenat per l’emperador per a administrar les rendes d’un monestir.
    7. abat mitrat Abat que usa insígnies pontificals.
    8. abat ‘nullius’ Abat que governa un territori eclesiàstic independent del bisbe i immediatament subjecte a la Seu Apostòlica.
    9. abat president Superior general de cadascuna de les diverses congregacions benedictines confederades.
    10. abat primat Abat que presideix totes les congregacions benedictines confederades de benedictins negres.
    11. abat secular Clergue que gaudeix d’un benefici eclesiàstic amb títol d’abadia i pot usar les insígnies pontificals en les funcions litúrgiques.
    12. abat titular Abat que, havent rebut la benedicció abacial, té el títol d’una abadia extingida sense cap jurisdicció.
  2. cristianisme i història eclesiàstica Rector, curat d’una parròquia.
  3. gastronomia Embotit fet de ventrell de porc farcit de carn capolada.



    4. Vegeu també:
    abat2