■ abellir

Etimologia: de bell
    verb
  1. intransitiu Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. Li abelleix tot el que veu.
  2. pronominal Tornar-se benvolent envers alguna cosa; endolcir-se. S’abellí fàcilment a fer-ho.
  3. abellir-se el cor Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a venir.