■ aberració

Partició sil·làbica: a_ber_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. aberratio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Desviació del tipus normal.
    2. especialment Desviació de la veritat, de la rectitud, d’un principi, de l’estat natural, del tipus ordinari.
  2. astronomia Desviació experimentada pels raigs lluminosos procedents d’un astre a causa del moviment de la Terra durant el temps que triga a arribar-hi la llum d’aquest astre.
  3. fotografia Deformació o alteració de les imatges fotogràfiques.
  4. òptica En un sistema òptic, discrepància entre la imatge real i la predita per les fórmules simplificades que hom utilitza habitualment.
  5. psicologia Activitat mental desviada del seu fi natural.
  6. aberració cromosòmica genètica Anomalia en el número o en l’estructura normals dels cromosomes.
  7. aberració del so acústica Alteració que experimenta la freqüència de les ones sonores quan el punt emissor s’acosta a l’observador o se n’allunya.