■ aberrància

Partició sil·làbica: a_ber_ràn_ci_a
Etimologia: del ll. aberrantia, íd.
    femení
  1. Qualitat d’aberrant.
  2. estadística Singularitat que es presenta quan els valors obtinguts d’un conjunt d’observacions d’una magnitud disten ostensiblement del valor mitjà obtingut amb totes les observacions.