■ aberrant

Etimologia: del ll. aberrans, -ntis, íd., participi pres. de aberrare ‘errar lluny’
    adjectiu
  1. Que es desvia del tipus ordinari; excepcional, anormal.
  2. gramàtica Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic.
  3. patologia Dit d’un òrgan o d’un teixit situat fora del seu lloc habitual.