■ abeurada

Partició sil·làbica: a_beu_ra_da
Etimologia: de abeurar
    femení
    1. Acció d’abeurar.
    2. abeurador1 3.
  2. construcció Pasta clara de ciment, guix, calç, etc., que serveix per a rejuntar carreus, rajoles, etc., d’una paret o d’un enrajolat en construcció.