■ abeurador1

Partició sil·làbica: a_beu_ra_dor
Etimologia: de abeurar i -dor2 1a font: 1166
    masculí
  1. Lloc disposat per a abeurar-hi el bestiar.
  2. Abeuradora.
  3. Indret on solen anar a beure els animals, especialment els ocells.
  4. construcció Regató.
  5. servitud d’abeurador dret Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot fer ús de l’aigua d’aquell per a abeurar el bestiar.



    6. Vegeu també:
    abeurador2