■ abintestat
| | abintestada

Partició sil·làbica: ab_in_tes_tat
Etimologia: del ll. ab intestato ‘per part del qui no ha fet testament’
  1. adjectiu dret civil Intestat. Hereu abintestat.
  2. adverbi dret civil Sense haver fet testament. Morir abintestat.
  3. dret processal
    1. masculí Judici d’abintestat.
    2. judici d’abintestat Procediment judicial destinat a custodiar els béns de qui ha mort sense fer testament, a declarar qui són els seus hereus legals, a adjudicar els béns del difunt i a administrar-los fins a fer-ne lliurament als hereus.