■ abjuració

Partició sil·làbica: ab_ju_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. abjuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció d’abjurar.
  2. història eclesiàstica Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia.