abjurar

Accessory
Etimologia: del ll. abjurare, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb
  1. transitiu Renunciar amb jurament i d’una manera solemnial (una creença religiosa o una religió). Abjurar la fe.
  2. transitiu Renunciar solemnialment (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les seves idees marxistes.
  3. intransitiu Van abjurar de la fe. Havia abjurat dels seus errors.