ablegació

Partició sil·làbica: a_ble_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. ablegatio, -ōnis
    femení
  1. dret canònic Ofici o dignitat d’ablegat.
  2. dret romà Segons el dret dels quirites, facultat que posseïa una persona d’ordenar el bandejament dels seus fills.