■ abrupció

Partició sil·làbica: a_brup_ci_ó
Etimologia: del ll. abruptio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Ruptura, separació violenta.
  2. retòrica Figura consistent en la supressió violenta de transició entre dues o més idees per tal d’imprimir més vivesa al diàleg.
  3. traumatologia Fractura transversal d’un os.