abstinent

Accessory
Etimologia: del ll. abstinens, -tis, íd.
Body
  1. adjectiu Que s’absté dels gaudiments materials, especialment de certs menjars i certes begudes.
  2. adjectiu Que observa les abstinències ordenades per un precepte religiós.
  3. masculí i femení història eclesiàstica Designació que rebien en l’Església primitiva els homes i les dones que s’abstenien del matrimoni i de qualsevol relació sexual com a mitjà de perfeccionament religiós.