■ abús

Etimologia: del ll. abūsus, -ūs, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’abusar;
    2. l’efecte. Abús de menjar. Cometre abusos.
  2. dret Acció d’usar d’una facultat, d’un dret, d’una cosa, etc., més enllà del que és considerat lícit, o amb finalitats diverses de les normals o pròpies.
  3. abús contra l’honestedat dret penal Proposició de realització de l’acte sexual feta pel funcionari públic que té pendent de resolució d’informe o consulta alguna pretensió.
  4. abús d’armes dret penal Delicte que consisteix a agredir amb qualsevol arma una persona, encara que aquesta no en resulti ferida.
  5. abús d’autoritat dret administratiu Extralimitació d’una autoritat en l’ús de les seves facultats o els seus poders.
  6. abús de confiança dret penal Acte il·lícit comès tot violant deures especials de lleialtat derivats de lligams entre l’autor i la víctima.
  7. abús de dret dret Exercici il·legítim d’un dret.
  8. abús de firma (o de signatura) dret penal
    1. Acció comesa per qui, estant autoritzat legalment per a signar en nom d’una altra persona o entitat, firma documents ultrapassant les limitacions fixades en l’escriptura de poder o en l’acte de nomenament.
    2. Utilització d’una firma posada en un paper en blanc i que, en el delicte d’estafa, suposa circumstància agreujant específica del delicte.
  9. abús de poder dret Ús que ultrapassa els límits naturals o legals que té l’autoritat o el poder jurídicament considerats.
  10. abús deshonest dret penal Segons el codi penal espanyol, acte libidinós o d’abús contra l’honestedat amb una persona de l’un sexe o de l’altre, que no sigui la còpula sexual, fet utilitzant la força o la intimidació, o si la víctima està privada de la raó o sense sentit, o si és menor de dotze anys.