■ acanalat
| | acanalada

Etimologia: de acanalar
  1. adjectiu
    1. Amb canals o estries.
    2. En forma de canal.
    3. Que passa per un indret estret, per un congost. Vent acanalat.
  2. adjectiu heràldica
    1. Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són formats per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la peça.
    2. Dit de la línia de partició formada per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la primera partició.
  3. masculí tecnologia Conjunt de canals, dents o entalles mecanitzat sobre la perifèria d’un eix i a l’interior del forat central de la peça que s’hi acobla, que permet la transmissió de moviment i força entre ambdues.
  4. masculí indústria tèxtil Tipus de lligat derivat del tafetà en què els cordons superficials produïts per les bastes d’ordit i la trama són separats per uns solcs (canals) ben pronunciats.
  5. cavall acanalat zootècnia Cavall que presenta un solc des de la regió dorsal fins a la gropa.
  6. espectre acanalat òptica Espectre discontinu produït en descompondre un espectroscopi la llum blanca d’ordre superior.