■ accepció

Partició sil·làbica: ac_cep_ci_ó
Homòfon: excepció
Etimologia: del ll. acceptio, -ōnis 1a font: s. XIV
    femení
  1. Sentit en què hom pren un mot. Accepció recta d’un mot.
    1. Favoritisme, parcialitat envers una persona o una cosa.
    2. accepció de persones Personalisme en l’aplicació de la llei, per motius de benevolència, d’odi o d’altre sentiment envers certes persones.