■ accessori
| | accessòria

Etimologia: del b. ll. accessorius, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Dit d’una cosa que acompanya la principal, que s’hi afegeix com per accident.
  2. masculí Els accessoris d’un aparell.
  3. masculí cinematografia Cadascun dels petits elements o detalls que completen el parament de la decoració.
  4. masculí dret Tot bé, objecte (normalment amb caràcter instrumental) o dret que n’acompanya un altre de principal, del qual depèn la seva existència.
  5. masculí espectacles Cadascun dels aparells que empren els artistes de circ per a presentar llurs números.
  6. masculí tecnologia
    1. Dispositiu que es munta en una màquina per tal de modificar-ne el funcionament bàsic, d’augmentar-ne el rendiment, de variar-ne l’ús.
    2. impròpiament Peça de recanvi.
  7. mineral accessori petrografia Mineral que forma part d’una roca en petites quantitats i la presència del qual no influeix en el diagnòstic general de la roca.
  8. mot accessori lingüística Unitat lingüística morfològicament independent la significació de la qual només compareix en combinació amb altres unitats.
  9. obligació accessòria dret Obligació que per la seva existència en pressuposa una altra de principal, de la qual depèn i que, normalment, té la funció d’assegurar-ne el compliment o completar-ne els efectes.
  10. pena accessòria dret penal Pena que acompanya necessàriament la pena principal per disposició de la llei.