acoblat
| | acoblada

Etimologia: de acoblar
    adjectiu heràldica
  1. Dit de dos escuts units de costat. L’escut de la muller acoblat al del marit.
  2. Dit dels fusos, els losanges, les malles, etc., quan les puntes de llurs flancs es toquen, però són en nombre que no formen un sembrat.
  3. Dit de determinades figures enroscades per d’altres, com d’una columna per una serp o d’un arbre o una creu per una heura.
  4. Dit de les claus, els bastons, les maces, les espases i les banderes col·locades en aspa darrere l’escussó o un escut.