■ acòlit
| | acòlita

Etimologia: del ll. td. acolўthus, ultracorrecció de acoluthus, i aquest, del gr. akólouthos ‘company’ 1a font: orígens de la llengua, Vides, Usatges
  1. litúrgia
    1. masculí En l’Església llatina, ministre no ordenat que ha rebut la funció d’ajudar el prevere i el diaca en el servei de l’altar.
    2. masculí Clergue que havia rebut l’acolitat i tenia la funció de servir a l’altar.
    3. masculí i femení Escolà que serveix a l’altar.
  2. masculí i femení per extensió Assistent, ajudant, subaltern.