■ acollir

Etimologia: de collir 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Rebre (algú que es presenta), especialment admetre’l a casa, en la nostra companyia. Acollir bé, malament, amicalment.
  2. transitiu Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). Acollir una proposta amb entusiasme.
  3. transitiu Acollir bé, acceptar. Acollir una petició.
  4. transitiu Tenir la capacitat de rebre persones, d’allotjar-les. El centre de refugiats pot acollir unes cent persones.
  5. pronominal Emparar-se. Acollir-se a una llei, a una amnistia, a un indult.