■ acompanyar

Etimologia: de company 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Ajuntar-se (a algú) per fer el que ell fa, principalment per anar allà on ell va. Anar d’excursió acompanyat dels amics.
  2. especialment Anar (amb algú) per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo. Acompanyar un infant a l’escola.
  3. Prendre part en un acompanyament. Acompanyar un mort.
  4. Adjuntar (una cosa) a una altra, considerada la principal. Acompanyar una sol·licitud de la documentació reglamentària.
  5. Ajudar al moviment (d’una cosa) guiant-la, sostenint-la. Acompanyar la mà d’un nen que aprèn a escriure.
  6. música Executar l’acompanyament.