■ aconduir

Partició sil·làbica: a_con_du_ir
Compareu: conduir
Etimologia: de conduir 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Disposar convenientment (les coses que han d’ésser transportades). Aquestes ampolles, acondueix-les més bé, que vessaran.
  2. per extensió Disposar convenientment (les coses que han d’ésser guardades). No van aconduir bé la documentació i s’ha florit.
  3. Aconductar.
  4. conduir 1 1. El rabadà aconduïa el ramat a les pastures.