■ acorralar

Etimologia: de corral 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Encorralar, posar (el bestiar) en un corral.
  2. Assetjar, posar en situació de no poder fugir. L’assassí va acorralar la víctima al fons del carreró.
  3. figuradament Deixar (algú) sense saber què respondre, com defensar-se d’una escomesa. Van poder acorralar-lo amb una pregunta que no s’esperava.