■ acubillar

Etimologia: del ll. vg. cubilare, der. de cubile ‘jaç’
    verb
  1. transitiu Abrigar (quelcom) posant-s’hi a sobre. La lloca acubilla els pollets.
  2. transitiu Recollir el bestiar per tal de tancar-lo al corral.
  3. pronominal Posar-se a l’abric, redossar-se. Acubillar-se en una cova.